La meva estimada
jo me l'estimo tant,
però només pensa en mi
quan la tinc al davant.
És bruna de cos,
té la pell llampant,
va vestida de verd,
porta un mocador blanc.
Un estel roig a la solapa,
ella també viu lluitant,
si més no em dóna força
per a seguir endavant.
Té un cul tan rodó,
té un coll tan excitant,
té un sucs que sempre
estaria xarrupant.
La prenc per la cintura,
la poso horitzontal,
i els meus llavis viciosos
cap al mateix forat sempre van.
La meva estimada
jo me l'estimo tant,
em segueix arreu
dels Països Catalans.
Me l'estimo amb força,
mai ningú ha estimat tant,
la meva estimada
és una Voll Damm.
