Va alçar-se d'un jaç a la vorera,
amb els ulls plens de nit i els cabells de foc.
Em va dir que no era d'enlloc, que no tenia nom.
No desitjava res, amb poc en feia prou.
Qui no sembra no tindrà, només reps allò que dónes.
El cel es tornarà del color que dus al cor.
S'acosta la tempesta,
fugint pots caure i perdre't,
si et mulles com fa l'herba
el sol després t'asseca.
Vaig anar-me'n tot sol amb l'alba negra i un amor,
quan el blau desperta i la terra dorm.
Més lluny que el destÌ, tirant la meva sort.
A cada pas collint cançons com si fossin flors.
S'acosta la tempesta,
fugint pots caure i perdre't,
si et mulles com fa l'herba
el sol m'asseca i creixo sense pressa,
sense pausa i sense por,
com la llum que brilla,
m'aniré escampant pel món.
Si no sembres no tindràs, només reps allò que dónes.
El cel es tornaré del color que dus al cor.
Recorda la tempesta,
fugint pots caure i perdre't,
si et mulles com fa l'herba
el sol t'asseca i creixes.
S'acosta la tempesta,
fugint pots caure i perdre't,
si et mulles com fa l'herba
després el sol t'asseca.
