Va arribar l'estiu
amb el cafè d'aquell matí,
escoltant Serrano i Jara
davant del quadre
que vas pintar a Jenín.
València es desbordava
de tendresa aquella nit,
començava a sortir el sol
i, amb el tramvia,
de camí cap a Aberdeen.
Després de parar a Niça
on vaig fer nit per descansar,
en algun quiosc de Sàsser
vaig comprar
el bitllet cap a Güímar.
Amb Ajaccio a la mirada
vaig fer escala a Bilbao,
despertava a un altre cel
dins la vesprada,
i Santiago es veia immens.
En el camí cap a nosaltres
no hi ha més lloc del que tracem,
no hi ha més món que el que volem.
En el camí cap a nosaltres
el somriure serà l'arma,
el nord, el lloc i l'abraçada.
L'última batalla
la vam perdre
en el primer comiat.
Gairebé al mateix temps
que amb tu lliscava el pinzell,
coneixia Galeano
i Jean-Paul Sartre
fent del maig un lloc etern.
Va ser prop d'El Aaiun,
allà, on vaig perdre el compte, ja,
de les voltes, dels camins,
fins arribar
a les portes de Jenín.
En el camí cap a nosaltres
no hi ha més lloc del que tracem,
no hi ha més món que el que volem.
En el camí cap a nosaltres
el somriure serà l'arma,
el nord, el lloc, la barricada.
L'última batalla
la vam perdre
en el primer comiat.
