Cada nit la tenia
esperant-me dins del llit,
fins que li he dit
deixa'm tranquil!!
Cada dia et faig més por,
dius que em comporto com un boig.
T'estimaria
però he perdut l'amor.
I quan marxis no et trobaré a faltar,
encara que el temps m'ho recordarà
i em dirà no hi ha ningú al teu costat, no,
t'has quedat sol!!
Eres dolça, m'afalagaves
amb les teves tendres paraules,
no deien res,
estaven mortes.
Tants anys ensopegant
entre l'afecte i els enganys,
tanta rutina ens va anar enfonsant.
Sota la tormenta i sobre el fang
compartint la vida amb un estrany,
sovint sense dir-ho a ningú, pensaràs.
S'ha quedat sol!!
Se'm fa tard, vora el riu,
una cançó fosca lladren els gossos,
no tornaré ha escalfar-me el niu.
Corro als carrers i a les tavernes,
busco una excusa pel meu gest,
o si mes no, ofegaré les penes.
Per fi he trobat l'amor sense reixes
ara que la distància m'ha fet comprendre
que és millor el record que tu mateixa.
M'he quedat sol...!!
