Tot just és un noi,
No pas cap heroi
Ni tan sols valent,
Però com tanta gent
Lluita cada dia,
Empenyent la vida
Des d'una cadira.
Una dona gran
Vol tirar endavant;
Un món enfonsat,
El cos esquinçat,
Sola i tan cansada,
Quant de temps encara
Ha d'estar espantada?
Del fons del cor treuen espurnes de coratge
Per fer més dolç i planer aquest viatge.
No han triat un camí curt o llarg,
Ni que sigui tan fosc i amarg!
Ell viu al carrer,
Dorm en un caixer,
No vol caritat,
Només dignitat;
Cerca aquell respecte
Que una nit va perdre
En un joc infecte.
Ella seu al llit,
El cor encongit,
El pis és tan gran
Sense el seu amant;
Va dir que marxava,
Que l'amor s'acaba
I no l'esperava.
Del fons del cor treuen espurnes de coratge
Per fer més dolç i planer aquest viatge.
No han triat un camí curt o llarg,
Ni que sigui tan dolç i amarg.
