I em tapo la cara, segueixo l'estol
camino pel desert, vaig de sol a sol
un miratge apareix i m'enganya
comença la tempesta i encara m'extranya.
No busco dunes que vagin de dol,
no busquis recel dins del meu bressol.
Sembla ser que la tempesta ja passa
l'aigua en aquest cel esquerdat és escassa.
Sóc on sóc...
gràcies al somnis,
SÓC.
