D'esquena al mar i a la muntanya; completament al marge
de l' activitat industrial; sota una col, canta el poeta:
Des d'una àrea de servei,
la meva terra
es com un parrac grapejat;
un país vençut pel davant
i pel darrere; I
d'atrotinada dignitat.
Adéu turons amics,
adéu rieres,
boscos d'alzines i de roures i fagedes.
Muntanyes del meu cor,
adéu estrelles,
adéu al mar pur de cristalls i de turqueses.
Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant:
Sona una guitarra
i el solet no vol sortir;
a veure la terra promesa
com fa el seu darrer sospir.
Hola pudors d'infern
brutes i abjectes;
d'animals escorxats, sentar de sang i merda.
Adeu olors d'abans
fenc, trepadella; .
d'espígol dolc;: i farigola a l'escudella.
Adeu amor, bonica,
la millor amiga
adéu rateta que escombrava l'escaleta;
I allà a sota una Col,
canta el poeta:
Homes i dones del cap dret, adéu per sempre.
