El bosc de les fades queda lluny de la ciutat,
nimfes, follets i nans se la miren, -ai, pobres humans!-
Zona arrecerada del terrible infecte urbà,
l'última fada encara juga sota el bosc de l'arç...
Ha mort un indigent, els blaus l'han apallissat,
l'alcalde, amb la mà dreta, com sempre ho ha negat...
-no hi ha hagut tortura, no hi ha hagut assassinat-,
és la seva feina la de matar immigrants.
Un brot incontrolat de SIDA acaba d'arribar,
les mosques, abans gent, van caient als hospitals...
-buides les arques, pressupost rebentat-
l'alcalde en roda de premsa: -s'ha de mirar per la ciutat-.
És novembre a la ciutat, les gotes sobre l'asfalt,
la Convenció Ambiental sota l'abocador incontrolat...
és la pluja àcida, ambient contaminat,
no queda cap riu amb un sol peix sense matar.
Mafalda es ven al carrer, a casa és maltractada,
a l'alcalde no li agrada, -s'ha de mirar per la ciutat-,
com la seva filla, ni tan sols se n'ha adonat,
a l'Avinguda de París, vuit hores i encara ha de robar...
Cada fada morta és un infant que no hi creu,
la civilització les va matant; tu segueix cantant...
L'últim crit ha deixat anar tota la passió,
queda l'esperança si encara es creu amb amb la il·lusió...
