Un llum verd quasi d'esperança em diu que puc passar.
Aquesta nit, la lluna, darrera el fum se'ns ha amagat.
Hi ha la Llei amb uniforme que em mira malament,
sota un prisma personal que em sembla impertinent.
Tot el dia fent cua només per anar a comprar.
Avui l'amor està d'oferta, no el puc deixar escapar.
Al telèfon hi ha una noia que diu que em vol estimar,
trenta "peles" el minut i tot serà real.
Vull viure molt lluny de tot això i no haver de tornar.
Vull viure molt lluny de tot això i poder-ho oblidar.
Tenir-te molt a prop, aquí al meu costat.
Sentir la calor d'un cos, saber que sóc humà,
i no haver de tornar.
Mad Max de cap de setmana porten pizzes per sopar,
en un circ que està ple de gent aparentment normal.
Construïm parets al cel per no veure-hi més lluny,
i creiem que la veritat pot cabre dins d'un puny.
