Mentre el món es mou, els dies van passant,
si ara en ve un de nou, demà ja haurà marxat.
A l'ombra d'un miratge
perseguia el sol com un ocell d'estiu.
Va volar més alt de tots,
esperant la sort, somiava el més gran desig
però va atrapar-lo el temps.
I ara el meu somni és un record,
de nit és un malson.
Tot l'esforç no va servir de res.
No n'hi ha prou amb ser el millor,
així funciona el joc.
El present s'acaba en un moment.
Mentre el món es mou, els dies van passant,
si ara en ve un de nou, demà se'n va.
Ella era salvatge,
va cremar el seu cos per abraçar un estel,
va cedir-li els seus colors,
va donar-li el cor a canvi d'un troç de cel,
sense esperar res més.
I ara que l'estel es fon,
també l'escombra el vent,
no només pots viure pels demés.
Busca un pont de salvació,
vol fer anar enrera el temps,
però va com tots portada pel corrent.
I és estrany, estrany, és estrany.
Mentre el món es mou, els dies van passant,
si ara en ve un de nou, demà ja és tard.
I és estrany, estrany, estrany, estrany, és estrany.
Mentre el món es mou, els dies van passant,
si ara en ve un de nou, demà se'n va.
I serà estrany, i serà estrany, i serà estrany i serà estrany.
Mentre el món es mou, els dies van passant,
si ara en ve un de nou, demà ja haurà marxat.
Mentre el món es mou, els dies van passant, si ara en ve un de nou, demà ja no hi serà. Mentre el món es mou, els dies van passant, si ara en ve un de nou, demà ja haurà marxat.
