Ell era lliure, no li calia res.
Caminava per l´aigua on el riu és transparent.
Per on ell passava, no hi passava el temps,
sempre un somriure, gairebé el mateix.
No creuava cap paraula, tothom deia "ha perdut la raó",
per company la seva estampa i per equipatge una cançó.
No tinc res a perdre, no tinc res a guanyar,
no tinc cap problema.
Qui menys necessita és qui te menys a envejar.
Anant d´un lloc a l´altre, temptant de nou la sort,
seguint cada dia els camins d´un rodamón.
Cada ciutat nova, vol menjar-se el món,
ho porta tot a sobre, no deixa res enlloc.
Un parell de sabates, una camisa i uns pantalons,
les idees clares, cantant només la seva cançó.
No tinc res a perdre, no tinc res a guanyar,
no tinc cap problema.
Qui menys necessita és qui te menys a envejar.
