Va, tortura'm un cop més
dient-me les paraules
que tan bé has après
i que enverinaran el meu cervell.
Castiga'm lentament
i així podràs partir-me en dos
i en cada part,
anar col·leccionant bocins de pell.
Si vols ja pots xuclar tota la meva sang
que ja m'he acostumat a viure sol i dissecat.
Si vols pots fer-me mal, no tinc l'escut posat.
Apunta bé, no t'equivocaràs.
I és que no tinc clar, perquè com més em mates
l'atracció és més gran.
Potser et demano massa
si et dic, fes-me mal.
Aplica't una mica
no tinguis pietat,
que així almenys et tinc al meu costat.
Va, ensorra'm un cop més,
trinxa el meu cor i fes-ne canelons
i així podràs donar de menjar al gos.
Fereix-me sense por,
que mentre no m'ignoris
sé que almenys podré sentir una cosa entre l'odi i l'amor.
Convida'm a l'infern,
cremant-me a foc lent,
degusta cada espurna, el rostit serà excel·lent.
Enfonsa'm lentament
que això saps fer-ho bé,
de viatge al manicomi eternament.
I és que no tinc clar, perquè com més em mates
l'atracció és més gran.
Potser et demano massa
si et dic, fes-me mal.
Aplica't una mica
no tinguis pietat.
Tortura'm sense pressa,
perquè no tinc clar
si sóc un pèl massoca,
però és que tant em fa.
Asseca'm la saliva
i no podré cantar.
Capgira cada peça
del meu cos trencat,
que així almenys et tinc al meu costat.
